Convida les persones com si obrissis una porta, no com si els assignessis una tasca. Explica què seria útil, ofereix algunes maneres senzilles d’ajudar i deixa clar que «no, ara no» és una resposta perfectament vàlida. Un arbre genealògic esdevé més útil gràcies a les aportacions voluntàries, no pas convencent tots els familiars perquè hi participin.
Comença amb una petició concreta i amable
Un missatge general com ara «Envieu-me tot el que sapigueu sobre la família» pot semblar massa ampli, imprecís o emocionalment exigent. Una invitació més acotada és més fàcil de valorar: «Et vindria de gust identificar les persones que surten en aquesta fotografia?» o «Recordes com es deia la primera feina de l’avi?»
Explica per què ho demanes, però sense donar-hi massa importància. Pots dir que intentes identificar una fotografia, confirmar una data en un document antic o conservar la història d’un objecte conegut. Així expliques a la persona per què els seus coneixements són importants, sense donar a entendre que és responsable de completar la història familiar.
També ajuda explicar què passarà després. Les recomanacions professionals sobre història oral aconsellen explicar el propòsit del projecte, el procés, els possibles usos, les condicions de revisió i les expectatives de la persona entrevistada abans de començar a gravar. També reconeixen que una persona pot rebutjar certs temes o demanar que se’n limiti l’accés. 1 La mateixa claredat serena és útil en un missatge familiar breu, encara que no es prevegi cap entrevista formal.
Ofereix opcions adaptades a cada persona
No tothom disposa del mateix temps, interès, memòria o comoditat amb la tecnologia. A alguns familiars els agrada conversar una bona estona; d’altres prefereixen respondre una sola pregunta per telèfon. Potser algú té una capsa de papers, però no vol posar-s’hi a ordenar-los. Una altra persona pot saber-ne molt i preferir que aquesta informació sigui privada. Són formes diferents de participar, no pas maneres de no participar.
Ofereix opcions en lloc de fer una única petició. La persona pot triar de:
- identificar cares, llocs o dates en una imatge;
- compartir una nota de veu breu o una dita familiar que li agradi;
- deixar-te un document o fotografiar-lo, conservant-ne l’original;
- corregir un nom, una data, l’ortografia o un parentiu;
- proposar una persona a qui preguntar després; o bé
- dir senzillament que prefereix no fer cap aportació.
Procura que el primer pas sigui deliberadament fàcil. «Podries triar una fotografia?» és més amable que demanar a algú que revisi tota una branca de la família. Si més endavant vol aportar més coses, acull-les amb agraïment. Si no, dona-li les gràcies per la resposta.
Abans d’enviar la invitació, revisa aquesta llista
Aquesta breu comprovació ajuda a fer que la invitació sigui clara, sense tornar-la formal ni feixuga:
- Concreta una aportació petita. Pregunta per una fotografia, una dada, una història o una persona.
- Digues quant de temps pot requerir. «N’hi ha prou amb una trucada de cinc minuts» redueix la sensació d’obligació.
- Ofereix més d’una manera de respondre. Deixa que et contesti per telèfon, missatge, correu electrònic, correu postal o en persona, si és el que va millor a la família.
- Explica els límits. Digues si només vols guardar una nota privada, gravar una conversa o compartir un resum amb els familiars. No pressuposis que tens permís per transmetre una història, una imatge o una dada sobre una persona viva.
- Deixa clar que pot dir que no. Una frase com ara «No passa res si prefereixes no fer-ho» dona marge perquè cadascú decideixi lliurement.
- Fes com a màxim una pregunta de seguiment. Si no reps resposta, deixa-ho estar. Més endavant, una conversa no relacionada amb la invitació pot obrir un espai més còmode.
Quan es graven històries, el consentiment és més significatiu si la persona entén el propòsit del projecte i els possibles resultats, inclòs com es pot utilitzar o emmagatzemar una gravació. La Boston Public Library assenyala que el consentiment es pot deixar documentat amb una declaració gravada o un formulari de consentiment i autorització; els seus exemples no són assessorament legal. 3 En un projecte familiar senzill, el més important és parlar del pla abans de gravar i respectar la resposta.
Un missatge que pots adaptar
Hola, [Nom]. Estic preparant a poc a poc una història familiar que ens pugui servir de referència amb el pas del temps. He trobat aquesta [fotografia/document/pregunta] i he pensat que potser en sabries alguna cosa. Si et ve de gust, et sentiries còmode dient-me qui hi reconeixes o compartint algun record? Em va bé una resposta breu, una trucada o que no em responguis.
Tractaré amb cura qualsevol cosa que comparteixis sobre persones vives. Abans de repetir, gravar o compartir una història amb més gent, et preguntaré què et fa sentir còmode. No hi ha cap termini, i no cal que busquis papers si no et ve de gust.
Adapta l’últim paràgraf a allò que realment pots fer. Si un familiar no vol que es comparteixi un nom, una imatge, una adreça o una dada personal, no intentis fer-lo canviar d’opinió ni traspassar aquest límit. El codi d’ètica de l’Association of Professional Genealogists demana protegir la informació sobre persones vives, mantenir-ne la confidencialitat i obtenir-ne el consentiment informat abans d’utilitzar-la o compartir-la públicament. 2
Mantén separats els documents, els records i les preguntes
Una invitació amable no hauria de fer sentir a ningú que el seu record ha de resoldre una dada discutida. Quan un familiar comparteix una història, registra-la com el seu record i, si ho vol, anota la data i les circumstàncies en què te l’ha explicada. Mantén separats els documents de recerca, els relats orals i les preguntes encara sense resposta. Per exemple, un certificat oficial de naixement pot confirmar una data, mentre que el record d’una tieta pot explicar per què es va traslladar la família o quin malnom feia servir una persona.
Aquesta distinció respecta tots dos tipus d’aportació. Les recomanacions sobre història oral demanen que es reconegui la subjectivitat d’una entrevista i que, sempre que sigui possible, es verifiqui la informació presentada com a fet. 1 Si dos relats són diferents, pots conservar-los tots dos amb respecte, en lloc de decidir de seguida quin familiar té «raó». Una nota útil podria dir: «Hi ha dos records familiars diferents; encara no s’ha trobat cap document que els confirmi».
Deixa espai per al silenci i per canviar d’opinió
Alguns temes poden despertar dol, desacords, distanciament o ganes de preservar la intimitat. No utilitzis l’arbre genealògic com a motiu per tornar-los a posar sobre la taula. Dona les gràcies a qui declini la invitació i continua endavant, sense demanar-li explicacions. No participar és una manera vàlida de contribuir a establir els límits del projecte.
Les persones també poden canviar d’opinió. Algú que avui no vol una conversa gravada potser més endavant t’enviarà una fotografia o respondrà una sola pregunta. Procura que la relació quedi en un lloc més càlid que abans. L’objectiu no és recollir fins a l’últim detall, sinó crear una via respectuosa perquè cadascú comparteixi lliurement allò que vulgui.
Si vols explorar opcionalment un projecte d’arbre genealògic, visita l’arbre genealògic de MemContinuity.
