El dia pot omplir-se abans que hagi començat de debò: un àpat, una trucada, una recepta per anar a buscar, un altre formulari. Al vespre, potser no hi ha cap moment clar en què hagis deixat de cuidar i hagis començat a fer alguna cosa per a tu. Fins i tot la bugada sembla tenir el seu propi departament d’administració.
Cuidar algú pot ser gratificant i esgotador alhora. Necessitar una pausa no diu res sobre com l’estimes. Potser simplement vol dir que l’organització de les cures necessita més suport del que una sola persona pot oferir.
Detecta la càrrega, sense intentar diagnosticar-la
L’esgotament no sempre es manifesta com a esgotament. Potser dorms malament, et notes més impacient del que és habitual, has perdut l’interès per coses que t’agraden o et costa prendre decisions. Potser et preocupes bona part del temps, et sents sol o vas ajornant les teves pròpies visites mèdiques. L’Institut Nacional de l’Envelliment dels EUA descriu aquests i altres possibles signes d’estrès de les persones cuidadores.
Aquests signes són un motiu per parar-hi atenció, no pas un diagnòstic. El cansament i els canvis d’humor poden tenir moltes causes, incloses afeccions de salut que mereixen atenció per si mateixes. La guia de l’NHS sobre el cansament desaconsella autodiagnosticar-se i recomana consultar un professional sanitari si la fatiga afecta la vida quotidiana, persisteix sense una explicació clara o va acompanyada d’altres símptomes.
Una pregunta útil és: quina part del dia et costa més sostenir? Potser són les interrupcions del son, haver d’aixecar algú sense prou ajuda, gestionar les cites o no poder sortir mai. Posar nom a la pressió facilita demanar el tipus de suport que realment et seria útil.
Tria la pausa que necessites
El respir és un temps allunyat de les responsabilitats habituals de cura, mentre una altra persona proporciona el suport que necessita la persona cuidada. Pot ser que un familiar de confiança s’hi estigui una tarda, una persona cuidadora remunerada, un programa de dia, suport nocturn o una estada breu en un centre assistencial adequat. Carers UK descriu diversos tipus de pausa; l’oferta dependrà de la zona i de les circumstàncies.
Adapta l’organització al problema. Si et despertes sovint a la nit, dues hores a la tarda poden anar bé, però potser no resoldran la necessitat de dormir bé tota una nit. Si el que més et pesa és haver d’estar sempre disponible, acordeu per endavant qui s’encarregarà de les decisions rutinàries durant la pausa i en quins casos t’haurien de trucar.
Inclou la persona que rep les cures en la conversa tant com sigui possible. Pregunta-li què l’ajudaria a sentir-se còmoda, en qui confia i quin tipus de suport o activitat prefereix. Una visita breu de presentació o una sessió de prova poden facilitar la nova organització a totes dues parts. No passa res per ajustar el pla si no funciona.
Fes una petició concreta
Quan ja estàs cansat, una oferta d’ajuda genèrica pot ser difícil de convertir en una acció. La Family Caregiver Alliance recomana demanar una tasca concreta i un període de temps específic. Per exemple, podries demanar:
Podries estar amb la persona que cuido dimarts de 2 a 4 perquè pugui descansar? Abans et puc explicar la rutina.
O demana a algú que s’encarregui del tot d’una tasca: Podries gestionar el lliurament de la farmàcia aquesta setmana i avisar-me quan estigui confirmat? Algú que visqui més lluny potser podrà fer trucades, coordinar un calendari o encarregar material. Encara que algú no pugui oferir cures directes, pot ajudar a reduir la feina que les envolta.
Explica clarament què pot fer amb seguretat la persona que t’ajuda i deixa-li la possibilitat de dir que no. Si la primera persona no està disponible, prova-ho amb una altra o consulta les opcions amb un professional o una organització local de suport a les persones cuidadores. No tothom té una família disposada a ajudar, i trobar qui et cobreixi pot dur temps. Que algú s’hi negui no vol dir que ho hagis de gestionar tot sol.
Prepara un traspàs que càpiga en una pàgina
Abans de la pausa, acordeu l’horari, el lloc i les tasques que cal cobrir. Comprova que la persona que et substituirà estigui disposada i capacitada per atendre les necessitats implicades. Si es tracta de serveis remunerats, pregunta per la formació del personal, l’accessibilitat, el transport si escau, els costos, la disponibilitat i què passa si una persona treballadora no pot venir. Algunes tasques, com ara la cura personal, les transferències o el suport amb la medicació, poden requerir formació específica o l’ajuda de personal qualificat.
Un breu traspàs pot incloure la rutina i les preferències habituals de la persona, les seves necessitats de comunicació, el menjar i la beguda, els contactes importants i què cal fer si alguna cosa canvia. Pel que fa als medicaments o a les cures especialitzades, comparteix instruccions escrites i actualitzades amb la persona adequada i comprova que tingui la formació i l’autorització necessàries per a la seva funció; no improvisis dosis ni procediments. Carers UK recomana compartir la informació essencial i un pla d’emergència.
Acordeu com s’entrarà a casa, a qui cal trucar per a preguntes habituals i què es considera urgent. Quan sigui possible, amb el consentiment de la persona, comparteix només la informació que necessita qui l’ajudarà i mantén protegides les dades sensibles i les instruccions d’accés. Si la persona no pot participar en aquestes decisions, pregunta a l’equip assistencial com implicar-la i gestionar el consentiment adequadament.
Preveu una alternativa
Pregunta a una persona adequada si la pots contactar en cas que qui havia de cobrir-te cancel·li o que emmalalteixis. Assegura’t que conegui el més important i que hagi acceptat fer-ho. Desa les dades de contacte i les instruccions de cura en un lloc on les persones indicades hi puguin accedir de manera segura.
Si no tens una alternativa fiable, explica-ho a un professional sanitari o de serveis socials, o a una organització local de suport a les persones cuidadores, en lloc de donar per fet que una emergència ja es resoldrà d’alguna manera. Pregunta quin suport es podria organitzar i com sol·licitar-lo. Els serveis, els temps d’espera i els costos varien, així que val la pena informar-se’n abans que hi hagi una crisi.
Després, reserva’t el temps que has organitzat. Pots dormir, quedar amb un amic, anar a una cita pròpia o seure en un lloc tranquil. De vegades cal fer encàrrecs, però una pausa no ha de convertir-se en una cursa per despatxar una segona llista. Després, valora què ha funcionat i, si pots, anota la propera pausa al calendari.
Quan cal buscar més suport
Contacta amb un metge o un professional de salut mental si l’esgotament, l’ansietat, la tristesa o els problemes de son afecten la vida quotidiana, o si et preocupa la teva salut. No cal esperar a arribar al límit. Un professional sanitari et pot escoltar, valorar possibles causes i parlar amb tu del suport disponible; un assessor o un grup de persones cuidadores també et pot oferir un espai per parlar.
Si avui no pots continuar oferint amb seguretat les cures necessàries, contacta de seguida amb un servei local d’atenció sanitària urgent o de serveis socials i explica que hi ha algú que depèn de tu. Si tu o algú altre corre un perill immediat, o creus que podries fer-te mal a tu mateix o a una altra persona de manera imminent, contacta ara amb els serveis d’emergències locals. Explica’ls que hi ha algú que necessita cures perquè puguin ajudar a organitzar una resposta adequada.
Aquest article ofereix informació general pràctica, no pas consell clínic.
Fonts i lectures complementàries
- Institut Nacional de l’Envelliment: tenir cura d’un mateix: consells per a les persones cuidadores — Estats Units.
- Family Caregiver Alliance: cuidar amb seny — fer una pausa — Estats Units.
- Carers UK: fer una pausa — Regne Unit.
- NHS: cansament i fatiga — Anglaterra.