Una recepta familiar gairebé mai no és només una recepta. Pot guardar el record de qui va comprar els ingredients, de qui remenava sempre el bol, de quan la primera fornada va sortir malament i de quin veí va arribar quan la taula ja era plena. Per Tots Sants, els aliments de temporada poden ser una manera amable d’obrir la porta a aquestes històries.
A Barcelona, el programa públic de Tots Sants associa el primer dia de novembre amb les castanyes i els panellets, i descriu les castanyes, els panellets i els moniatos com a aliments típics de la tardor.1 Un quadern de records de la Castanyada no ha de pretendre que totes les famílies segueixen una única tradició fixa. Només fa servir el menjar com a punt de partida: què ens fa recordar aquesta època de l’any?
El quadern pot incloure una recepta exacta, si la família en té una. També pot recollir records de persones que no cuinaven mai, però sempre s’asseien a taula. Totes dues coses formen part de la memòria familiar.
Trieu un aliment que ja tingui significat
Comenceu per allò que és real a casa vostra. Poden ser castanyes, panellets, moniatos, una sopa que feu quan comença a refrescar, un pastís comprat o un plat que preparava un familiar d’una altra regió o país. La idea no és reproduir un menú de revista perfecte.
Pregunteu-vos: Quin aliment fa que algú de la família comenci a explicar una història? Aquest és l’aliment ideal per al quadern.
Si prepareu panellets o una altra recepta familiar, feu-ho a un ritme que deixi espai per conversar. Si no cuineu, poseu el menjar a taula i feu les mateixes preguntes mentre preneu el te. El record importa més que la manera de preparar-lo.
Dediqueu una pàgina al menjar i una altra a les persones
Un quadern útil té dos tipus de pàgina.
La pàgina del menjar
Anoteu la versió de la recepta que feu servir de debò. Incloeu-hi els detalls pràctics que necessitarà qui la prepari en el futur:
- ingredients i quantitats aproximades;
- l’ordre en què es barregen els ingredients;
- detalls sobre el forn, la paella o els temps de cocció, si els sabeu;
- substitucions que hagin funcionat;
- què cal fer si la textura no sembla correcta;
- la data i el nom de qui ha escrit la pàgina.
No «milloreu» d’amagat una recepta mentre la copieu. Si n’heu canviat alguna cosa, anoteu-ho. «L’àvia feia servir ametlles; nosaltres fem servir nous per una al·lèrgia» aporta més informació a qui ho llegeixi en el futur que no pas una llista endreçada i inalterable.
La pàgina de les persones
Sota la recepta, anoteu la història que l’acompanya. Proveu aquestes preguntes:
- Qui la va preparar primer, que sapiguem?
- On se solia menjar?
- A qui demanaven sempre que la portés?
- Quin ambient hi havia a la cuina, a taula o al veïnat?
- Què ha canviat amb els anys?
- Qui pot aclarir com s’escriuen els noms o quin lloc està vinculat a la història?
Aquesta segona pàgina és important perquè les receptes viatgen, s’adapten i adquireixen nous significats. Potser un familiar del futur prepararà el plat d’una altra manera, però li continuarà agradant saber que abans estava vinculat a una tieta concreta, a un pis, a un poble o a una tarda de novembre.
Tracteu la conversa amb delicadesa
Els records relacionats amb el menjar poden fer aflorar el dol de manera inesperada. Una recepta pot ser el primer que algú trobi a faltar després d’una mort. També pot estar vinculada a preocupacions econòmiques, conflictes familiars, malalties o a una persona de qui encara no s’està preparat per parlar.
Abans de començar, establiu una expectativa amable: «Recollim records, no posem a prova la memòria de ningú. Salteu-vos qualsevol tema del qual no vulgueu parlar». Si algú diu «No me’n recordo», passeu a una altra cosa. El silenci també és informació.
Les recomanacions de l’Oral History Association posen l’accent en la preparació, les expectatives clares, les preguntes obertes i el respecte per les decisions de la persona entrevistada sobre què vol explicar o compartir.2 Un quadern familiar de records gastronòmics és més senzill que un projecte formal d’història oral, però la mateixa cortesia continua sent important. No enregistreu ningú ni publiqueu la seva història sense demanar-li permís.
Convideu els infants a participar sense convertir-los en espectadors
Els infants poden contribuir de manera concreta. Poden mesurar un ingredient, dibuixar el plat de servir, anotar una paraula que hagin sentit en català o en castellà, o preguntar a un avi o una àvia què va passar un dia de Tots Sants concret.
Doneu-los un paper de debò: «Pots escriure la data en aquesta pàgina?» o «Com en diríem d’aquesta recepta a la nostra família?». Pot ser que s’hi fixin en coses diferents que els adults, i això té valor. Un record relacionat amb el menjar pot incloure el color del bol, el soroll de les closques en trencar-se o el fet que ningú no es posava d’acord sobre la quantitat de sucre adequada.
Eviteu convertir un infant en artista convidat per als visitants. Si perd l’interès, deixeu-lo marxar. El quadern pot esperar.
Diferencieu els records familiars de les afirmacions universals
La informació cultural de la ciutat vincula les castanyes, els panellets i els moniatos amb l’època de Tots Sants a Barcelona.1 Això no vol dir que totes les famílies catalanes o espanyoles mengin el mateix, ni que hi atribueixin el mateix significat. Escriviu allò que és cert a casa vostra.
Feu servir expressions com ara «A la nostra família…» o «La Marta recorda…» en lloc de «Tothom ho feia així». Aquesta petita precisió respecta tant la tradició com la diversitat. També fa que el quadern sigui més fiable.
Deseu la pàgina abans que es perdi
Quan acabeu, fotografieu o escanegeu la pàgina. Poseu un nom clar al fitxer, per exemple: «November_Castanyada_notebook_page-one.jpg». Si un familiar gran ha escrit a mà, conserveu tant l’original com la còpia escanejada. La lletra manuscrita també pot formar part del record.
Deseu el fitxer en una carpeta que com a mínim dos membres de la família puguin trobar. Afegiu-hi una nota breu amb els noms de les persones presents i què heu preparat o menjat. Si hi ha un enregistrament de la conversa, torneu a preguntar qui el pot escoltar abans de compartir-lo.
L’Oral History Association recomana fer còpies redundants i conservar el context juntament amb els enregistraments i els materials relacionats.2 Per a un quadern familiar, n’hi ha prou amb una versió pràctica i senzilla: guardeu l’original en un lloc segur, deseu-ne una còpia digital i no deixeu que l’únic fitxer sigui en un sol telèfon.
Una sessió breu per al quadern de la Castanyada
Ho podeu fer en mitja hora:
- Poseu un aliment de temporada a taula.
- Escriviu el nom de l’aliment i la data.
- Demaneu a una persona que expliqui quin és el primer record que en té.
- Anoteu un detall pràctic de la preparació i un detall humà.
- Afegiu-hi els noms de tothom qui hi sigui present.
- Fotografieu la pàgina i decidiu on la desareu.
Potser aquella pàgina serà el més útil que haureu fet en tota la tarda. No només explicarà a un familiar del futur com preparar un menjar. També li explicarà que, un dia de tardor, unes persones es van asseure juntes i van decidir que valia la pena conservar aquell record.
