Allerheiligenstriezel: la trena austríaca del record
Una trena per recordar
A principis de novembre, l’Allerheiligenstriezel incorpora un gest tendre i quotidià a l’època de record a Àustria. El nom uneix Allerheiligen, la festivitat de Tots Sants, amb Striezel, un pa tou de massa enriquida amb llevat que sovint es trena. A les famílies i les regions on se segueix aquest costum, el pa es pot preparar a casa, comprar a una fleca, dur a una trobada o regalar a un fillol o una fillola. És menjar, però també una manera de reconèixer vincles que perduren més enllà d’una visita corrent.
Aquest costum acompanya les pràctiques religioses i familiars d’aquest període, però no les substitueix. Les festivitats s’associen a recordar els difunts, visitar les tombes, dur-hi flors, encendre espelmes i pregar. L’orientació de l’Església austríaca descriu aquest brioix dolç de llevat com una forma simbòlica d’aliment per a l’ànima, que se sol regalar pels volts del Dia dels Difunts. 1 El pa no és un requisit del dol ni representa totes les famílies d’Àustria. El seu significat rau en la cura amb què la gent decideix compartir-lo.
D’un pa senzill a un pa cerimonial
La documentació austríaca sobre el patrimoni alimentari remunta una probable primera referència escrita a un «Heiligenstriezel» a l’Alta Àustria, a finals del segle XVII. Aquell pa era un panet senzill, no pas la trena coneguda d’avui, però ja s’elaborava amb ingredients especialment refinats: blat, greix, ous i mel. 2 Més endavant, la forma trenada es va convertir en un pa festiu fàcil de reconèixer. Al segle XIX, alguns relats descrivien el costum de regalar pa blanc trenat per Tots Sants a Viena, mentre que les formes i els noms locals continuaven variant. 2
S’atribueix a la trena un possible significat històric, però no és una norma que tots els forners o totes les famílies hi hagin de veure. El registre federal presenta la trena dels cabells de les dones com a probable origen de la forma i la relaciona amb antigues pràctiques de dol en què els cabells tallats podien oferir-se com a ofrena. 2 La documentació cultural del land de Salzburg també considera l’Striezel un pa de festa i un regal dels padrins, recordat en relació amb les antigues ofrenes de cabells de les dones. 3 Aquests relats donen a la forma una història suggestiva, però un pa actual pot tenir significat sense que se’l tracti com una peça arqueològica. Continua sent un pa viu, propi d’aquesta època de l’any.
La tradició també té una història social. Antigament, l’Allerheiligenstriezel es repartia entre infants i persones necessitades, amb la petició que resessin pels difunts. 2 En alguns indrets, Tots Sants es coneixia com a Godntag o Godltag, perquè la padrina o el padrí portava un Striezel al seu fillol o fillola. 1 El registre federal assenyala que el costum encara es manté en algunes parts d’Àustria fins als anys que precedeixen la confirmació. 2 Val la pena remarcar-ne el caràcter regional: regalar-lo com a padrí o padrina és una pràctica estimada en algunes comunitats, però no pas una expectativa universal.
Què caracteritza un Allerheiligenstriezel
És un pa fet amb massa enriquida amb llevat, sovint de la família del brioix. La molla, dolça i brillant, pot contenir panses, i la part de dalt es pot acabar amb sucre gruixut o ametlles laminades. 2 Un Allerheiligenstriezel clàssic es trena a mà amb quatre o sis tires, de manera que l’estructura del pa ja es veu abans de tallar-lo. 2 Triar un pa compacte o una trena llarga, amb panses o sense, amb ametlles o amb sucre, és cosa de cada fleca i de cada casa. La varietat forma part del caràcter de la tradició.
Per a qui el vulgui preparar a casa, el més pràctic és reservar-hi temps en lloc d’obsessionar-se amb la perfecció. Feu servir una recepta fiable de massa enriquida, deixeu-la fermentar fins que sigui esponjosa, dividiu-la en parts iguals i trenqueu-la sobre una safata folrada. Una trena una mica irregular continua sent una trena feta a mà. Pinteu-la amb ou batut si la recepta ho recomana i coeu-la fins que la crosta tingui un to daurat i càlid i, en donar-hi un copet, el pa soni lleuger. Si no hi ha gaire temps, comprar un Striezel en una fleca local també és ben coherent amb un costum que forners i pastissers han mantingut durant molt de temps. 2
Per a qui el rep, no cal fer cap ritual especial. Talleu-lo per esmorzar o per acompanyar el cafè de la tarda, doneu-ne una part a un convidat perquè se l’endugui o poseu-lo al centre d’una taula familiar senzilla. Podeu acompanyar el regal d’unes paraules: un record de qui enyoreu, un agraïment al fillol o la fillola, o un desig de pau per a aquesta època de l’any. Si la fe és important per a les persones reunides, pot ser benvinguda una pregària; si no, n’hi ha prou amb recordar en silenci. La idea és que el gest s’adapti a les persones presents.
Oferir el pa amb cura
Un Allerheiligenstriezel ofert amb atenció comença per tenir en compte qui el rebrà. Abans de preparar-lo amb panses o fruits secs, pregunteu si hi ha al·lèrgies. Si el pa és per a una família en dol, organitzeu-ne el lliurament en lloc d’esperar que us rebin. Si el rep un fillol o una fillola, compartiu-lo amb calidesa i sense forçar res: el pa pot ser un vincle, no una obligació. Afegir-hi una nota de record escrita a mà és opcional, però convé que sigui personal i breu.
Aquesta època pot combinar rituals públics amb el dol viscut en privat. Les famílies poden visitar un cementiri, reunir-se després d’un ofici o quedar-se a casa amb fotografies i històries. L’Striezel no substitueix cap d’aquestes formes de cura. Ofereix un motiu delicat per aturar-se un moment plegats, donar de menjar a qui recorda i fer lloc a un nom o a una història que, altrament, potser no s’arribaria a dir.
Per això la trena perdura i és més que un pa dolç. Als indrets d’Àustria on encara es manté aquest costum, l’Allerheiligenstriezel uneix l’art de la fleca amb els vincles familiars, la memòria i l’atenció pròpia de l’època. Les seves tires evoquen connexió; compartir-lo dona forma concreta a aquesta idea. Tant si es prepara a casa com si es tria al taulell d’una fleca, el millor és oferir-lo amb senzillesa, generositat i respecte per les diferents maneres de recordar.
