Tracteu cada fotografia familiar com un petit registre: guardeu l’original en un lloc segur i després afegiu-hi una còpia amb els noms, la data, el lloc, la font i les preferències sobre com compartir-la. Un peu de foto acurat permet que una sola imatge enriqueixi l’arbre genealògic sense demanar a ningú que escrigui la història de la seva vida.
Comenceu per una fotografia que algú pugui explicar
Trieu una fotografia que un familiar reconegui. Pot ser una foto de grup d’un casament, una instantània a la cuina, un retrat escolar o una escena de vacances. La millor primera aportació no és necessàriament la imatge més antiga. És aquella sobre la qual algú pot aportar avui detalls fiables.
Una descripció útil respon les preguntes bàsiques de qui, què, on i quan. Els Arxius Nacionals dels EUA recomanen afegir aquestes metadades bàsiques perquè ajuden a trobar i identificar els fitxers més endavant. 1 Aquest hàbit senzill transforma «les fotos de l’àvia» en alguna cosa que un cosí pot cercar, entendre i relacionar amb les persones adequades de l’arbre genealògic.
Comenceu pel que es veu. Si podeu, anomeneu les persones d’esquerra a dreta. Expliqueu què hi passa, indiqueu el lloc o el poble i, si la sabeu, escriviu la data completa. «Cap al 1968» o «estiu, a finals dels anys 1960» és més honest i útil que endevinar un dia exacte.
Protegiu l’original abans de millorar-ne la descripció
Sempre que sigui possible, treballeu a partir d’un escaneig o d’una còpia digital nítida. La digitalització permet a la família veure i compartir una imatge sense haver de manipular repetidament l’original, i els Arxius Nacionals recomanen conservar-lo després de digitalitzar-lo, ja que els fitxers digitals es poden perdre. 1
No retalleu, enganxeu amb cinta adhesiva, poseu cola, doblegueu ni «endreceu» una còpia impresa original per fer-la més fàcil d’utilitzar. Els Arxius Nacionals també desaconsellen escriure amb tinta o retoladors al voltant de les fotografies; si no hi cap amb seguretat un peu de foto complet, poseu-lo a la funda de la fotografia. 2 Guardeu les còpies impreses en un lloc fresc i sec, lluny de soterranis humits, garatges i golfes caloroses. 2
Per a la còpia digital, feu servir un nom de fitxer clar i senzill, com ara 1972-06-Smith-reunion-Lakeview.jpg. Guardeu també el fitxer original. Un fitxer de càmera pot contenir informació EXIF, com ara la data i l’hora, dades geogràfiques i detalls sobre els drets d’autor, però no explicarà de manera fiable qui hi ha a la fotografia ni per què aquell dia era important. 4 Afegiu-hi el context humà en un peu de foto, una nota o una aportació enllaçada, en lloc de confiar només en el nom del fitxer.
Feu servir aquesta fitxa d’aportació per a una sola fotografia
Copieu aquesta llista de comprovació en una llibreta, un correu electrònic o un document compartit. Està pensada per omplir-la en 10 minuts tranquils, no pas a la perfecció. Deixeu una línia en blanc si ningú no en sap la resposta.
- Etiqueta de la fotografia: Poseu a la imatge un nom curt i senzill.
- Persones: Feu una llista de cada persona, d’esquerra a dreta si és útil. Afegiu-hi el parentiu només si el sabeu.
- Data: Anoteu la data exacta, el mes i l’any, o bé una estimació indicada clarament com a tal.
- Lloc: Indiqueu la casa, el carrer, el poble, la regió o el lloc de l’esdeveniment, segons la informació coneguda.
- Què hi passa: N’hi ha prou amb una o dues frases. Incloeu-hi algun detall característic, com ara una graduació, un pícnic després d’una mudança o la visita d’una tia.
- Font i procedència: Digueu qui té l’original o qui ha proporcionat la còpia, i com va arribar a la família. Per exemple: «Escanejada de l’àlbum de Ruth Patel, que li havia deixat el seu germà Daniel».
- Registre de suport: Si una data o un nom provenen d’un certificat, un avís de diari, una inscripció a l’àlbum o un altre document, indiqueu quin és.
- Relat oral: Si el detall prové del record d’algú, marqueu-lo com a record familiar i indiqueu qui l’ha explicat.
- Pregunta sense resposta: Escriviu clarament la pregunta següent: «El noi amb el jersei vermell és en Michael o el seu cosí?»
- Preferències sobre com compartir-la: Anoteu qui pot veure la còpia, si s’ha demanat permís i si algú vol que no es comparteixi més.
Aquesta fitxa distingeix 3 elements valuosos però diferents. Un registre de recerca assenyala proves. Un relat oral conserva el record i la veu d’algú. Una pregunta sense resposta dona al familiar següent una tasca útil. Mantenir visibles aquestes etiquetes evita que un record estimat es converteixi, sense adonar-nos-en, en un fet afirmat.
Deixeu que qui fa l’aportació conservi les seves pròpies paraules
Animeu els familiars a escriure els peus de foto en la llengua que fan servir de manera natural. «El jardí del darrere de la tieta May després de la pluja» pot tenir més sentit que una frase històrica formal. Podeu afegir-hi a sota una segona línia més clara per a l’arbre: «May Wilson, les seves filles Eva i Nia, Bristol, cap al 1984».
Feu una pregunta de seguiment cada vegada: «Qui és l’home que hi ha al costat del pare?» o «Això va ser abans o després de la mudança?» Ensenyar la imatge sovint ajuda més a recordar que no pas demanar una llista de dates. Si les respostes discrepen, conserveu-les totes dues com a records atribuïts a qui les ha explicat i feu explícita la incertesa. No cal resoldre totes les preguntes de cop.
Anoteu les descripcions mentre hi sigui la persona que en coneix els detalls, o poc després. La Biblioteca del Congrés també recomana registrar de seguida la informació que es pugui i conservar les descripcions amb les fotografies i els fitxers. 3
Poseu-vos d’acord sobre qui veurà la fotografia abans de compartir-la
Una fotografia pot mostrar més que cares. Pot revelar un infant, una adreça, una època difícil o un moment que algú preferiria mantenir dins la família. Abans d’afegir-ne una còpia a un cercle més ampli que no pas un grup petit de confiança, pregunteu a les persones vives que hi apareixen si se senten còmodes amb aquest ús. L’Information Commissioner’s Office del Regne Unit recomana demanar el consentiment de les persones abans de pujar-ne les fotografies o la informació personal. 5
Sigueu concrets, però feu que decidir sigui fàcil: «Puc afegir aquesta fotografia al nostre projecte d’arbre genealògic perquè la puguin veure els familiars?» Pregunteu si cal ometre algun nom, data o lloc, i accepteu un «no» sense discutir-ho. No voler-hi participar és del tot acceptable. Si es tracta d’un infant o d’algú que no pot decidir per si mateix, atureu-vos i demaneu orientació al progenitor, tutor o familiar responsable que correspongui.
No prometeu una privacitat o una permanència que no pugueu controlar. Si la imatge s’ha de publicar en línia, reviseu primer els controls d’accés actuals i la informació de privacitat del servei; l’ICO també recomana tenir en compte com farà servir el servei la informació personal i qui la podrà veure. 5 Si no teniu clars els desitjos d’un familiar, conserveu la imatge com a còpia de treball privada de la família o no l’afegiu.
Feu que la contribució següent sigui fàcil
Acabeu cada conversa sobre una fotografia triant un pas petit per fer després: un cosí comprova la data, una tia identifica un veí o la persona que en té la propietat fotografia la pàgina de l’àlbum que dona context a la imatge. Així, l’arbre es converteix en un projecte de treball compartit i no en una col·lecció que hagi d’acabar una sola persona. Agraïu a qui hi contribueixi el detall que ha aportat, encara que només sigui un nom o una correcció.
Una fotografia amb un peu de foto honest, una font clara i unes preferències sobre com compartir-la respectades pot ser útil durant anys. Una sola aportació feta amb cura és suficient per començar.
Si aquest enfocament és adequat per a la vostra família, podeu, si voleu, explorar un projecte d’arbre genealògic a través de Family Tree de MemContinuity.
