Comenceu amb una cronologia de llocs, no pas amb una fletxa espectacular en un mapa. Per a cada persona, anoteu on era en els moments coneguts, quina informació ho sustenta i què continua sent desconegut. Un mapa fet d’aquesta manera pot esdevenir un document de treball compartit per la família: prou clar per ser útil, però prou honest per poder-lo corregir.
Feu la cronologia abans de traçar el recorregut
Trieu una persona o una llar i partiu de la informació més segura per anar ampliant-la. Una partida de naixement, una adreça en un cens, una partida de matrimoni, una carta datada, una fotografia escolar o un registre d’arribada poden situar un lloc en un moment concret. Escriviu el nom del lloc tal com apareix a la font i, si ajuda els familiars a reconèixer-lo, afegiu-hi a part el nom actual.
Els registres censals són especialment útils com a fites intermèdies. En els qüestionaris dels censos federals dels Estats Units de 1850 a 1950, les dades individuals de cada llar poden incloure el lloc de naixement, l’any d’immigració, l’adreça i l’ocupació, tot i que els detalls varien segons l’any del cens. 1 Un registre d’arribada de passatgers pot afegir-hi l’última residència, la data d’entrada, el vaixell, el lloc de naixement o el nom del familiar amb qui la persona pretenia reunir-se. 2 Cap dels dos tipus de registre no explica tota la història, però plegats poden indicar quin lloc i quina data convé investigar a continuació.
No forceu un recorregut continu si les proves només indiquen dos punts. Si algú consta en una població el 1910 i en una altra el 1920, anoteu que el trasllat va tenir lloc en algun moment d’aquest interval. El recorregut, el motiu i l’any exacte poden ser possibilitats, no pas fets.
Etiqueteu clarament cada aportació
Un mapa familiar és més fiable quan tothom pot distingir entre un document de recerca, un relat oral i una pregunta sense resposta. Tots tres són valuosos, però compleixen funcions diferents. Un document pot demostrar que una llar va ser censada en una adreça. Un relat pot explicar que es recordava el trasllat com una recerca de feina, el desig de viure a prop dels germans o el retorn després d’un dol. Una pregunta impedeix que el grup converteixi una suposició en un fet establert.
Feu servir aquesta Fitxa del trasllat senzilla per a cada viatge suggerit. És expressament breu perquè un familiar la pugui completar per telèfon, correu electrònic o durant una trobada familiar.
Persona o llar:
Des de — lloc i dates aproximades:
Fins a — lloc i dates aproximades:
Document de recerca: títol o descripció, data i lloc on s’ha trobat
Relat oral: qui el recorda o l’ha transmès, i quan es va compartir
Què podem afirmar amb seguretat:
Què pensem que podria haver passat:
Pregunta per a aquesta branca familiar:
Es pot compartir amb la resta de la família? sí / no / pregunta-m’ho abans
Manteniu el relat tan a prop com pugueu de les paraules de qui l’explica. «L’àvia deia que se’n van anar cap a l’oest quan va tancar la fàbrica» és més exacte que «Se’n van anar perquè va tancar la fàbrica», tret que ho confirmi algun document. Si hi ha dues versions diferents, conserveu-les totes dues amb les seves fonts en lloc de triar la que sembli més rodona.
Situeu els llocs al mapa amb prudència
Quan tingueu diversos punts datats, poseu-los al mapa en ordre. Serveixen tant un mapa imprès com un mapa mut o un esbós compartit. Feu servir una línia contínua només per als desplaçaments sustentats per un document datat o un testimoni de primera mà amb un període clar. Quan el recorregut sigui deduït, feu servir una línia de punts, un signe d’interrogació o cap línia de connexió. Anoteu al costat del lloc la referència a la prova, encara que preferiu que el mapa no s’atapeeixi.
Busqueu patrons, però no els tracteu com a proves. Que diversos cosins es traslladessin al mateix districte podria indicar xarxes de parentiu, oportunitats laborals o una comunitat amb una llengua coneguda. També podria ser casualitat. Feu servir el patró per plantejar una pregunta: «Qui ja hi era?» Després, demaneu a una branca amb arrels en aquell lloc que busqui una carta, una llibreta d’adreces, una fotografia, un retall de diari o algun record local.
Els mapes també poden corregir una expressió familiar enganyosa. «De l’antic país» pot amagar diversos trasllats entre pobles, regions o fronteres. Una adreça pot correspondre a una parada temporal, no pas al destí final. Afegir dates al costat dels llocs ajuda la família a distingir una llar d’infantesa, un port de sortida i una llar on més endavant es va establir.
Demaneu a cada branca una aportació petita i concreta
Una petició general d’«informació sobre els nostres avantpassats» pot semblar massa feixuga. En lloc d’això, assigneu a cada branca familiar una llacuna fàcil d’abordar. Un cosí pot comprovar si els avis guardaven correspondència. Un altre pot identificar el poble d’una fotografia sense peu. Un familiar a qui no li agradi investigar pot simplement dir quins relats prefereix mantenir en privat, o bé no participar-hi. Això també és una aportació vàlida.
Podeu adaptar aquest missatge:
Estem preparant una cronologia acurada dels desplaçaments de la nostra família. Potser la vostra branca sap coses sobre l’època en què la família tenia vincles amb [lloc], pels volts de [anys]. Si us ve de gust, podríeu compartir un document, una fotografia, una carta, un relat o una pregunta? Digueu-nos si podem compartir-ho amb la resta de la família. No hi ha cap pressió perquè hi participeu, i podeu dir que no sense cap problema.
Convidar-los a respondre de la manera que els sigui més còmoda. Potser una trucada de cinc minuts, una nota de veu o una fotografia del davant i del darrere d’una postal antiga és més factible que un relat escrit. Agraïu les correccions amb la mateixa calidesa que els materials nous.
Deixeu que les cartes i els relats hi aportin matisos, no certeses
Les cartes poden fer visibles els desplaçaments d’una manera que els documents formals no permeten. Una adreça de retorn, un mata-segells, una menció del propietari, una descripció del temps o una petició perquè algú hi vagi poden ajudar a precisar una cronologia. Anoteu-ne la data, qui l’ha escrita, a qui anava adreçada i qui en conserva l’original. Si només en queda el record d’un familiar, etiqueteu-lo com a relat, no pas com si fos la carta mateixa.
Les orientacions sobre història oral també remarquen que les persones entrevistades han de conèixer el propòsit de l’entrevista, els usos possibles i les condicions d’accés, i que han de poder rebutjar determinats temes o restringir-ne l’accés. També reconeixen que el testimoni oral és subjectiu i recomanen comprovar les afirmacions factuals sempre que sigui possible. 3 En un projecte familiar, expliqueu clarament qui podrà escoltar un relat, no el graveu ni el feu circular sense permís i torneu a parlar de l’acord si canvia el públic previst. Respectar les persones vives és més important que omplir un buit al mapa.
Manteniu a la vista la pregunta següent
Al final de cada conversa, trieu un pas següent: comparar dues dates, identificar un topònim antic, demanar permís per veure una carta o comprovar si dues llars vivien a prop. Afegiu la pregunta a la Fitxa del trasllat corresponent i indiqueu-hi el nom de qui ha fet l’aportació només si hi està d’acord. Així eviteu que el mapa es converteixi en una resposta definitiva d’aparença polida. Continua sent un document familiar del que se sap, del que es recorda i del que la generació següent podria descobrir.
Si la vostra família vol un espai opcional per continuar explorant un projecte d’arbre genealògic, consulteu l’arbre genealògic de MemContinuity.
