Comença a poc a poc: explica qui ets, anomena la branca familiar que estàs investigant i deixa que l’altra persona decideixi si vol respondre. Pot ser que un cosí llunyà se n’alegri, tingui dubtes, estigui enfeinat o no hi estigui interessat. Totes les respostes mereixen respecte.
Comença amb un motiu modest i ben fonamentat per escriure
Abans d’enviar un missatge, decideix què saps realment i què encara intentes esbrinar. Un cognom semblant, una coincidència en un arbre genealògic en línia o un poble compartit poden ser pistes útils. Però encara no són motiu per anunciar amb certesa que hi ha un parentiu.
Fes 3 petites anotacions per a tu. En primer lloc, enumera els documents de recerca: documents o imatges que puguis identificar, com ara un cens, una llista de passatgers, una esquela, un registre de propietat o una fotografia. Els National Archives dels Estats Units inclouen els registres censals, militars, d’immigració, de naturalització i de terres entre les fonts que s’utilitzen habitualment en genealogia. 1
En segon lloc, anota separadament les històries orals. El record d’una àvia, una dita familiar que es repeteix o el record d’un veí poden suggerir-te preguntes útils. Indica que és una història, en lloc de tractar-la com un fet establert.
En tercer lloc, apunta les preguntes sense resposta. Per exemple: «Daniel Harper, nascut cap al 1890 a Leeds, era el mateix home que es va traslladar a Halifax?». Aquesta distinció t’ajuda a ser sincer i dona a un possible cosí marge per corregir algun detall.
Tria 1 o 2 dades formulades amb calma per al primer contacte: un nom, un any aproximat, un lloc i el parent de generacions anteriors que creus que podria connectar les vostres branques. Les orientacions professionals de genealogia posen l’accent en una comunicació clara, basada en proves fiables i citades íntegrament, en comptes d’ocultar les fonts o presentar-les de manera enganyosa. 2
Prepara un primer contacte respectuós
Fes servir el nom i el mitjà de contacte que la persona ha facilitat. No converteixis una pista pública en una invitació a buscar números de telèfon privats, adreces de casa, dades del lloc de treball o familiars que no han triat participar-hi. Un missatge breu és més amable que un relat llarg de la teva recerca.
Explica per què escrius, no què esperes que t’aporti l’altra persona. Evita frases com ara «hem de parlar» o «segur que ets cosí meu». No comencis parlant de qüestions familiars delicades, informació de salut, detalls sobre l’ADN, adopció o sorpreses que puguin afectar altres persones vives. Si la possible connexió sorgeix de la genealogia genètica, n’hi ha prou de dir que estàs investigant una possible línia ancestral compartida, tret que l’altra persona ja hagi triat parlar-ne més.
Aquí tens un primer missatge breu que pots adaptar:
Hola, [Name], espero que no et molesti que et contacti. Em dic [Your name] i estic investigant la família [Surname] de [place], cap a [year]. Els meus registres suggereixen que [earlier relative’s name] podria connectar les nostres branques, però encara ho estic comprovant. Tinc un [record or photograph] que potser és rellevant i te’l podria compartir si t’interessa. No tens cap obligació de respondre ni de compartir res. Una salutació cordial, [Your name]
No adjuntis un fitxer gran, un arbre genealògic ni material privat al primer missatge. Ofereix, en canvi, un element petit i no sensible. Si no reps cap resposta, n’hi ha prou amb un únic seguiment amable després d’un interval raonable. Després, deixa que el silenci parli. No participar-hi és perfectament acceptable, com també ho és canviar d’opinió més endavant.
Fes servir una llista de comprovació d’una pàgina abans d’enviar el missatge
Aquesta llista et convida a fer una pausa pràctica.
- Motiu: Puc explicar en una frase per què escric: ________.
- Possible connexió: El parent de generacions anteriors, el lloc i el període aproximat són: ________.
- Base documental: L’element que puc anomenar o citar és: ________.
- Etiqueta de la història: La història familiar que descriuré com a història, no com a prova, és: ________.
- Pregunta oberta: El que espero esbrinar és: ________.
- Compartir només el mínim: En aquest missatge només compartiré: ________.
- Persones vives: He eliminat o generalitzat les dades de les persones que no han acceptat compartir-les: sí / cal revisar-ho.
- Llibertat d’elecció: El meu missatge diu clarament que no cal respondre ni compartir res: sí / cal revisar-lo.
Si les teves notes contenen alguna cosa dolorosa, controvertida o que podria identificar algú, no la incloguis en el primer missatge. Més endavant, pots preguntar amb paraules senzilles si a la persona li agradaria saber-ne més. La National Genealogical Society recomana als historiadors familiars que expliquin a les persones que els proporcionen informació familiar com es pot utilitzar, que respectin les seves condicions i reserves i que comprovin que hi ha consentiment abans de donar per fet que les persones vives accepten que es comparteixi més informació o que es publiqui. 3
Verifiqueu la informació plegats sense posar ningú en un compromís
Una resposta amable és una invitació a continuar la conversa, no pas una confirmació del parentiu. Compareu els detalls amb delicadesa. Pregunta a la persona si reconeix algun nom, lloc, ofici, fotografia o data. Convida-la a dir-te què li sembla correcte, què li resulta desconegut i de què prefereix no parlar.
Quan un detall sembli coincidir, busca un altre registre independent o una connexió més clara entre generacions. Ajusta les paraules al grau de certesa: «Potser aquesta és la nostra connexió», «les dates semblen coherents» o «m’agradaria comprovar una altra font». Si una història i un registre es contradiuen, conserva’ls tots dos amb etiquetes clares i anota’n la discrepància. Un arbre genealògic viu és més útil quan mostra què està documentat, què es recorda i què encara no s’ha resolt.
Reconeix l’aportació de qui comparteixi un record, una imatge escanejada o una correcció. Demana permís abans de reenviar-ho a un altre familiar o d’afegir-ho a una conversa de grup. El codi professional de l’APG demana protegir la informació sobre les persones vives, mantenir-ne la confidencialitat i obtenir-ne el consentiment informat abans d’utilitzar-la o compartir-la públicament. 2 És un bon costum en un projecte familiar, encara que tothom hi participi voluntàriament.
Deixa que la privacitat marqui el ritme de la relació
No necessites una biografia completa, una col·lecció de documents ni accés als contactes d’algú per comprovar la possible connexió. Al principi, limita els intercanvis a la qüestió que tens entre mans. Si vols desar una fotografia, citar una història, esmentar una persona viva o presentar un altre familiar, demana permís per separat i explica amb paraules corrents per a què vols fer servir la informació.
Ves especialment amb compte amb les dates de naixement exactes, les adreces, les qüestions econòmiques, la informació genètica, els conflictes familiars privats i les dades sobre infants o altres persones que no hi participen. Les orientacions de la NGS diuen específicament que la informació personal que permet identificar persones vives només s’hauria de comunicar de les maneres que aquestes hagin acceptat expressament. 3 Fins i tot la informació pública pot fer una impressió diferent quan es recopila i es torna a explicar.
Un bon resultat no sempre implica començar una nova correspondència. De vegades, és un «ara no» educat, una correcció a les teves notes o cap resposta. Accepta-ho sense discutir. Deixa les teves dades de contacte una sola vegada, mantén les notes fidels als fets i no tanquis la porta a una resposta futura.
Pas següent opcional: Si vols un espai tranquil per explorar un projecte compartit d’arbre genealògic, consulta l’arbre genealògic de MemContinuity.
