Un registre nou hauria de donar lloc a una actualització clara, no pas a una discussió familiar. Anoteu què deia abans l’arbre, expliqueu què canvia el nou registre i indiqueu què encara cal comprovar. Aquest enfocament respecta el familiar que va compartir la informació anterior i ajuda tothom a entendre que l’arbre genealògic és un relat en construcció, no pas un veredicte definitiu.
Una correcció pot ser una mostra de cura
Un certificat, una entrada del cens, un registre parroquial, una carta o una fotografia que acabeu de trobar poden modificar una data, un nom o un parentiu. Pot ser desconcertant, sobretot si un familiar gran va donar la informació original amb afecte i convicció. Tanmateix, això no vol dir necessàriament que l’anotació anterior es fes sense cura. Potser era la millor resposta disponible en aquell moment.
Considereu l’actualització com una manera d’afegir-hi context, no de prendre’n alguna cosa. Un registre pot mostrar que 2 persones amb el mateix nom eren individus diferents, que en una llar hi havia un padrastre o una madrastra, o que cal ampliar el marge de l’any de naixement que s’havia comunicat. La relació que les persones van viure i sentir continua sent important, encara que la descripció de la recerca esdevingui més precisa.
Les orientacions professionals sobre genealogia demanen citar les fonts, avaluar les proves amb cura i resoldre les contradiccions entre proves abans d’arribar a una conclusió sòlida.1 En la recerca familiar, això no vol dir que tots els familiars s’hagin de convertir en especialistes. Vol dir tractar una correcció com una oportunitat per explicar amb amabilitat el raonament que hi ha al darrere.
Manteniu el registre, el relat i la pregunta en espais separats
Un arbre genealògic útil distingeix 3 tipus d’informació. El primer és el registre de recerca: què diu un document, una imatge o un registre concrets, juntament amb prou detalls per poder-lo tornar a trobar. Les orientacions de recerca genealògica dels National Archives indiquen als investigadors pràctiques per citar documents textuals, microformes, materials audiovisuals i registres electrònics i en línia.2 Una nota de font no és un simple adorn: ajuda un altre familiar a entendre què s’ha consultat realment.
El segon és el relat oral: un record, una dita familiar o una entrevista. Els relats orals poden preservar detalls que no apareixen en cap document, com ara un sobrenom, un trasllat o l’ambient d’una llar. Cal identificar-los com a records, amb el nom de qui els explica i la data, si aquesta persona accepta que se n’indiqui el nom. Les orientacions de l’Oral History Association també aconsellen reconèixer la subjectivitat de les entrevistes i, sempre que sigui possible, verificar la informació presentada com a factual.3
El tercer és la pregunta sense resposta. Escriviu «filiació pendent de revisió» o «potser és la mateixa persona», en lloc de convertir discretament una possibilitat en un fet. Així deixeu espai perquè aparegui un altre registre i eviteu que una conjectura provisional es converteixi en una història familiar donada per certa.
Feu servir un registre breu de canvis cada vegada
Un registre de canvis és, senzillament, una nota breu al costat de l’actualització. Permet que els futurs lectors entenguin de manera justa per què ha canviat una conclusió. També us estalvia haver de reconstruir la decisió mesos després. No cal que la conclusió anterior es mantingui a la vista principal, però pot quedar a la nota de treball com a «abans figurava com a…», amb la justificació corresponent.
Feu servir aquesta Fitxa d’actualització de l’arbre genealògic original cada vegada que un registre modifiqui alguna cosa important:
- Persona o parentiu afectat:
- Què deia abans l’arbre:
- Què s’actualitza ara:
- Registre o informació nous: incloeu-ne el títol, la data, el lloc i on s’ha trobat.
- Què diu el registre: copieu només el detall pertinent, amb paraules vostres.
- Per què això modifica la conclusió: indiqueu el vincle entre el registre i l’actualització.
- Grau de certesa i incerteses que queden: fonamentat, possible, contradictori o pendent de revisió.
- Relats orals relacionats amb aquesta actualització: qui els ha recordat, si accepta que se n’indiqui el nom.
- Comprovació següent o pregunta pendent:
- Data i nom de la persona que redacta la nota:
Feu servir una formulació mesurada. «Una entrada del cens de 1911 avala aquesta composició de la llar» és més clara i amable que «l’arbre antic era incorrecte». Si 2 registres es contradiuen, anoteu-los tots 2. És possible que una conclusió torni a canviar quan apareguin més proves; això és normal en la recerca, no pas un fracàs.
Corregiu un parentiu sense jutjar ningú
Les correccions de parentiu requereixen una cura especial. Un registre pot modificar la manera de descriure un vincle biològic, legal, social o de convivència. Abans de fer-ne un anunci general, atureu-vos i pregunteu-vos què demostren les proves i què no. Un document pot fonamentar una part del relat sense explicar totes les circumstàncies personals que l’envolten.
Feu servir un llenguatge neutre: «El registre que hem localitzat recentment indica…» o «Actualitzem aquest vincle perquè…». Eviteu atribuir intencions, repetir especulacions privades o convertir una troballa de recerca en un judici sobre una generació passada. Si el canvi afecta una persona viva, demaneu permís abans de compartir-ne dades identificatives o un relat delicat. El codi de la Board for Certification of Genealogists demana obtenir el consentiment informat abans de publicar informació personal, genealògica o genètica que algú hagi revelat, i tractar amb sensibilitat la informació sobre persones vives.1
No tots els familiars voldran parlar d’una actualització. Algú pot preferir que no se n’indiqui el nom, voler que s’ometi un relat o optar per no participar en la conversa. Accepteu aquesta decisió. Es pot preservar la pregunta de recerca sense demanar a ningú que reveli més del que vol.
Informeu-ne els familiars aviat, breument i sense retrets
El silenci pot fer que una petita revisió sembli misteriosa. Sovint funciona millor un missatge privat i breu que no pas una revelació dramàtica. Convideu un familiar implicat a examinar la font abans de descriure l’actualització a més gent. Si es tracta d’un relat oral, acordeu per endavant què se’n pot repetir i com s’etiquetarà. Les bones pràctiques d’història oral remarquen la importància d’explicar el procés, documentar el consentiment informat i respectar el dret de la persona entrevistada a refusar temes o a restringir l’accés.3
Podeu enviar aquest missatge:
Hola, [nom]. He trobat un registre que pot canviar la manera com descrivim [la persona o el parentiu] en la nostra recerca familiar. N’he adjuntat la font o l’he descrita, i hi he afegit una nota que indica què és cert i què encara cal comprovar. Això no és cap judici sobre ningú ni sobre la informació compartida abans. T’agradaria revisar-lo abans que actualitzem les nostres notes compartides? No passa res si prefereixes no participar-hi.
Aquesta formulació fa que la invitació sigui voluntària. També ofereix al destinatari un paper clar: revisar el registre, compartir un record, suggerir una altra font o, senzillament, declinar la invitació.
Feu que l’arbre mostri honestament el grau de certesa
Un projecte familiar viu es beneficia d’etiquetes senzilles i coherents. Podeu fer servir «consta en una font», «record familiar», «proves contradictòries» i «pregunta per a futures recerques». L’objectiu no és que l’arbre sembli inacabat, sinó que s’hi pugui veure el grau de certesa.
Quan l’actualització estigui enllestida, doneu les gràcies tant a qui ha trobat el registre com a qui va compartir el relat anterior. Totes dues persones poden haver fet avançar la recerca. Una bona revisió deixa constància d’un recorregut que, en essència, diu: això és el que sabíem, això és el que hem descobert i això és el que encara ens preguntem amb respecte.
Si voleu un espai opcional per explorar un projecte col·laboratiu d’arbre genealògic, visiteu l’arbre genealògic de MemContinuity.
