Una taula de record a casa pot donar forma a Tots Sants quan no és possible anar al cementiri, quan els familiars viuen lluny o quan una família vol reunir-se d’una manera més tranquil·la. No cal que sembli una cerimònia. N’hi ha prou amb tres objectes i una història veritable.
La primera regla és que la taula és per a les persones que hi ha a l’habitació, no pas per a un públic. No cal fotografiar-la, publicar-la ni deixar-la parada durant un temps establert. Pot ser un racó de la taula de la cuina durant mitja hora. El que li dona sentit és l’atenció que fa possible.
Per a les llars catòliques, el primer dia de novembre és la solemnitat de Tots Sants; l’endemà és la commemoració dels fidels difunts.1 A Barcelona, Tots Sants també és una època de l’any dedicada cívicament al record dels difunts, a les visites als cementiris, a dur flors als avantpassats i a compartir menjars de tardor.2 Una taula a casa pot conviure amb aquestes pràctiques religioses i culturals sense substituir-les. Per a una família laica o de diverses confessions, senzillament pot ser un lloc per explicar una història i dir un nom.
Comenceu amb un propòsit, no pas amb una estètica
Abans de reunir els objectes, decidiu per què prepareu la taula. Proveu d’expressar-ho en una frase:
- «Volem que els infants sàpiguen qui era la Rosa.»
- «Aquest any no podem desplaçar-nos, però volem commemorar el dia plegats.»
- «Necessitem un lloc tranquil per recordar el pare, sense organitzar una visita multitudinària.»
- «Volem evitar que es perdi una història de la família.»
Un propòsit clar evita que aquesta pràctica es converteixi en una tasca més en un dia atapeït. També us ajuda a decidir què ha d’anar a la taula i què no.
Trieu tres tipus d’objectes
La disposició més senzilla fa servir un element de cadascun d’aquests grups.
Un nom o una imatge
Pot ser una fotografia, una targeta amb el nom escrit a mà, una inicial o la imatge d’un lloc relacionat amb aquella persona. Feu servir només allò que us faci sentir còmodes. Algunes famílies prefereixen una fotografia; d’altres troben més fàcil de tenir present un nom.
Si feu servir una fotografia antiga, escriviu una nota al dors o en una llibreta: qui hi apareix, aproximadament de quan és i qui ho ha identificat. Una imatge bonica sense nom pot convertir-se ben de pressa en un misteri.
Un objecte quotidià
Trieu alguna cosa que parli d’una vida real, més que no pas de la imatge pública d’una persona: una cullera de fusta, un guant de jardineria, una cinta mètrica de cosir, una bufanda de futbol, una fitxa amb una recepta o un llibre amb una anotació familiar al marge. Si no teniu cap objecte, anoteu un costum: «Sempre duia caramels per al conductor de l’autobús.»
L’objecte no ha de tenir valor econòmic. Sovint, un objecte corrent és el punt de partida més útil per a un familiar jove. Explica que aquella persona tenia rutines, habilitats, bromes i preferències, i no només una data de defunció.
Un element de temporada
Una branqueta, un bol de castanyes, un plat per a l’àpat familiar o una tela senzilla de tardor poden relacionar la taula amb l’època de l’any. A Barcelona, les castanyes, els panellets i els moniatos són alguns dels aliments que s’associen públicament amb aquest període.2 Feu servir allò que tingueu a mà i que sigui segur a casa vostra. No cal comprar res d’especial.
Eviteu deixar flames descobertes o objectes fràgils en un lloc on els infants, les mascotes o l’activitat d’una llar enfeinada els puguin fer caure. La taula hauria de fer el dia més tranquil, no afegir-hi cap preocupació.
Doneu a tothom una manera de participar
Quan us reuniu, expliqueu que participar és opcional. Algú pot dur un objecte. Algú altre pot explicar una història. Una altra persona pot preferir preparar te i escoltar. Els infants poden fer un dibuix, plantejar una pregunta o triar una cançó familiar per escoltar més tard.
Una bona manera de començar podria ser: «Hem posat aquestes coses aquí per recordar la mare. Si voleu, podeu dir alguna cosa, preguntar el que sigui o simplement seure amb nosaltres.»
Això és important en famílies on el dol és recent, les relacions eren complicades o conviuen creences diferents. Ningú no hauria de sentir-se obligat a demostrar proximitat per tenir-hi cabuda.
Feu una pregunta que convidi a explicar una història real
Una taula a casa esdevé més que una exposició quan propicia una conversa. Trieu només una pregunta:
- Què feia aquesta persona perquè una casa semblés casa seva?
- Què us va ensenyar sense adonar-se’n?
- Què li agradava que potser una persona més jove no sap?
- Quina cosa voleu continuar fent per ella?
Deixeu que cadascú respongui a la seva manera. Un infant pot descriure l’olor d’un abric. Una persona adulta pot recordar un moment difícil. No cal corregir cap de les dues respostes. Si no esteu segurs d’un detall, anoteu-ho amb tacte per comprovar-ho més endavant: «Creiem que va ser la seva germana qui li va ensenyar aquella recepta.»
Si la fe forma part de la llar, feu-li lloc amb naturalitat
Els familiars catòlics potser voldran fer una pregària, llegir un text, anar a missa o dedicar un moment a la intercessió. La Conferència Episcopal Espanyola descriu Tots Sants com una celebració dels sants coneguts i desconeguts, i l’endemà com un dia centrat en els fidels difunts.1 Si aquest llenguatge és central per a la vostra família, feu-lo servir tal com es practica a la vostra parròquia o a casa vostra.
Si les altres persones presents no comparteixen aquesta fe, poden acompanyar-vos sense que se’ls demani que pronunciïn paraules que no senten pròpies. Un minut de silenci, una reflexió personal o un simple agraïment a la persona recordada poden permetre que tothom estigui plegat sense fingir que està d’acord en tot.
Conserveu-ne el record després de recollir la taula
Potser la taula només estarà parada durant una hora. El registre en pot durar més. Abans de desar-ho tot, escriviu una nota breu:
- De qui s’ha recordat la memòria?
- Quins objectes s’han fet servir?
- Quina història s’ha explicat?
- Qui hi era present?
- Què caldria comprovar, etiquetar o preguntar la pròxima vegada?
Deseu la nota amb la fotografia o en una carpeta familiar compartida. Així creeu un petit pont entre l’ambient d’aquell dia i la informació que algú pot necessitar més endavant.
Una versió breu
Si el dia és atapeït o les emocions són a flor de pell, seguiu aquest pla més curt:
- Poseu-hi un nom o una fotografia.
- Afegiu-hi un objecte corrent.
- Seieu plegats durant dos minuts en silenci.
- Convideu una persona a explicar un record.
- Anoteu un detall i deseu els objectes.
Això ja és un record complet. No hi ha cap premi per fer-ho durar més.
Una taula de record a casa no substitueix el dol, la fe, la història familiar ni una visita al cementiri. És simplement un lloc petit i adaptable on dedicar temps als records. Per Tots Sants, potser això és tot el que necessita una família.
