Enregistreu una petita història familiar cada vegada, i deixeu que qui l’explica decideixi què se sent còmode explicant, enregistrant, transcrivint i compartint. Una invitació clara, la possibilitat de fer una pausa i l’oportunitat de revisar el resultat faran que sigui útil per als familiars del futur.
Comenceu amb una invitació, no pas amb una expectativa
Una bona entrevista familiar comença abans d’engegar la gravadora. Pregunteu a la persona si li agradaria compartir una història i feu que dir «no, gràcies» sigui una opció real i fàcil. Potser preferirà una conversa de deu minuts, un record escrit, una nota de veu o no contribuir-hi gens. No participar-hi és del tot acceptable.
Expliqueu el petit projecte amb paraules senzilles: per què voleu recollir la història, qui la podrà escoltar o llegir, si teniu previst transcriure-la i si es podria compartir més enllà de la família immediata. El consentiment informat vol dir que la persona que hi contribueix disposa d’informació suficient per decidir si vol participar-hi, incloent-hi la finalitat i els possibles usos de l’enregistrament. 1 L’Oral History Association també recomana parlar del mètode d’enregistrament, del procés de revisió, dels possibles usos, de la preservació i de l’accés abans de començar a enregistrar. 2
Una conversa prèvia a l’entrevista pot consistir simplement en una trucada telefònica o en prendre un te. Permet a qui explicarà la història indicar quins temes prefereix evitar i us ajuda a preparar preguntes que s’ajustin a la seva experiència.
Deixeu que la persona expliqui la història a la seva manera
Porteu una llista breu de preguntes obertes, però no la tracteu com si fos un examen. Les preguntes que comencen amb «Explica’m…», «Què recordes de…» o «Com et vas sentir en aquell moment?» conviden a respondre amb més detall que no pas les que només demanen un sí o un no. Les directrius de l’Smithsonian per a les entrevistes també recomanen fer una pregunta cada vegada, deixar estones de silenci perquè la persona pugui pensar i acollir els temes inesperats que proposi. 3
Comenceu amb un record fàcil: una habitació, un àpat, un viatge, un familiar predilecte, la primera feina o un costum familiar. Les fotografies o un objecte conegut poden fer aflorar els records amb naturalitat. Escolteu sense afanyar-vos a omplir els silencis. Si un tema incomoda la persona, digueu clarament: «Podem fer una pausa, saltar-nos aquesta part o deixar-ho aquí». Després, seguiu el fil de la resposta en lloc d’insistir en la història que us esperàveu.
Una entrevista útil no és una recerca de fets perfectes. És el relat d’una persona sobre allò que va viure, va observar i va sentir. Manteniu els documents de recerca —com ara certificats, cartes, registres censals o fotografies datades— separats dels relats orals i etiqueteu-los clarament. Manteniu també les preguntes sense resposta a banda: «A quina escola anava?» és una pista útil per a una recerca posterior, no pas un fet que s’hagi d’afegir d’amagat a la història familiar. Les directrius sobre història oral assenyalen que els records personals ofereixen una perspectiva singular, mentre que pot ser necessari comprovar, sempre que sigui possible, la informació presentada com a factual. 2 3
Feu servir aquest acord d’una pàgina sobre la història
Abans d’una entrevista breu o d’una contribució escrita, repasseu plegats aquesta llista de comprovació original. Anoteu només allò que la persona està còmoda deixant per escrit.
Fitxa d’història familiar
- Persona que explica la història: ____________________ Data: ____________________
- La història o el tema que vull compartir: ______________________________
- El format que prefereixo: enregistrament oral / nota escrita / fotografies amb peus d’imatge / un altre
- Persones que la podran escoltar o llegir: només jo i la persona que explica la història / familiars concrets / família extensa / ho decidirem més endavant
- Temes que prefereixo ometre o tractar amb cura: ______________________________
- Durant la conversa, puc: fer una pausa / descansar una estona / demanar que s’aturi l’enregistrament / deixar una pregunta sense resposta
- Abans que es comparteixi tal com hem acordat, voldria: revisar la transcripció / revisar un resum breu / aprovar només els noms i les dates / no revisar-ho
- Context que vull que els familiars del futur coneguin: __________________________
- Entenc que avui puc decidir no fer-hi cap aportació.
Si us sembla útil, llegiu la fitxa en veu alta al començament i després pregunteu: «Encara et ve de gust continuar?». Una declaració de consentiment enregistrada o un acord escrit senzill poden deixar constància del que s’ha entès; la Boston Public Library els descriu com a maneres perquè les persones participants expressin el seu consentiment després d’haver rebut informació sobre el projecte i els seus usos. 1
Afegiu-hi context mentre els detalls encara són frescos
Al començament de l’enregistrament, digueu el nom que ha triat la persona que explica la història, el nom de qui fa l’entrevista, la data completa, una ubicació general en lloc d’una adreça privada i el tema de la sessió. L’Oral History Association recomana aquest tipus de presentació inicial de la sessió. 2
Després, redacteu una nota complementària breu. Incloeu-hi els temes principals, els noms i els llocs esmentats, les fotografies o els objectes comentats, les paraules l’ortografia de les quals cal comprovar i les preguntes que han quedat obertes. Indiqueu si un detall és un «record de la persona», està «avalat per un document» o és «pendent de recerca». Així es respecta tant la veu de qui parla com les necessitats de qui investigui la història familiar en el futur.
Poseu noms clars als fitxers, per exemple, el nom que ha triat la persona, la data i el número de sessió. Conserveu l’enregistrament original, a més de qualsevol transcripció. Una transcripció ajuda els familiars a repassar i cercar una entrevista, però no pot reflectir tots els aspectes d’un enregistrament de veu, com ara el to i l’expressió. 4
Oferiu una revisió amable, no pas deures
Revisar el material pot ser una manera de donar més control a la persona, però no hauria de convertir-se en una càrrega. Pregunteu-li com voldria revisar-lo: escoltant plegats un fragment breu, comprovant un resum d’una pàgina o llegint una transcripció. Fixeu un termini raonable i una manera senzilla de dir «Si us plau, compartiu-ho sense que ho revisi» o «M’estimaria més no continuar».
Si feu una transcripció, indiqueu qui parla i marqueu els dubtes en lloc d’endevinar. No reescriviu en silenci la parla espontània com si fos prosa formal. La Library of Congress recomana deixar clar quan una transcripció difereix de l’enregistrament i assenyala que, durant la revisió, les persones que narren poden detectar errors de transcripció o afegir-hi records. També reconeix que revisar una transcripció pot ser feixuc. 4
Quan se us demani un canvi, anoteu què s’ha canviat i quan. Si la persona us demana que no compartiu un fragment, respecteu-ho d’acord amb el pacte que vau establir. Abans de fer arribar una història a més familiars, torneu a comprovar quin públic havíeu acordat, en lloc de donar per fet que el vincle familiar implica permís automàtic. No prometeu que cap dispositiu, lloc web o servei mantindrà un enregistrament privat o disponible per sempre; parleu només de les decisions sobre la difusió que podeu prendre ara.
Deixeu que les aportacions breus formin un retrat més complet
No tots els familiars volen fer una entrevista. Convideu-los a fer petites aportacions amb un missatge sense pressió: «Estic recollint alguns records per als familiars del futur. Si et ve de gust, em podries enviar una nota de veu o un parell de frases sobre un àpat familiar, una dita, un lloc o una persona? És del tot opcional, i em pots dir què es pot compartir».
Una col·lecció d’històries breus i ben etiquetades pot mostrar com diferents persones van viure una mateixa família. Deixeu espai per al desacord i el silenci. L’objectiu no és crear una única versió oficial del passat, sinó un registre respectuós de veus, contextos i preguntes que els familiars puguin entendre i cuidar amb el pas del temps.
Si voleu un lloc opcional on explorar un projecte compartit d’història familiar, visiteu l’arbre genealògic de MemContinuity.
